El gamelan Surakarta és el conjunt típic d'instruments que s'usen per interpretar música pura contemporània a Indonèsia. De grans dimensions, el constitueixen dos conjunts de gamelan, un afinat en slendro, constituït per un saron panerus (o saron peking), dos saron barung, un o dos saron demung, un gender panerus, un gender barung, un slentem (o gender panembung), un bonang panerus i un bonang barung (cadascun amb dotze gongs), un kayu gambang, un siter o celempung, un rebab, un suling, un parell de kethuk i kempyang, un joc de tres a cinc kenong, un joc de tres a cinc kempul, d'un a tres gong suwukan, i un gong ageng.
El conjunt complementari d'instruments de pelog inclourà dos de cada gender panerus, gender barung, gambang i siter o celempung, el primer de cada parell afinat segons el subconjunt pelog bem de cinc tons (tons 1,2,3,5,6), el segon segons subconjunt pelog barang de cinc tons (2,3,5,6,7). Els bonangs pelog tindran catorze gongs cadascun.
El gamelan slendro i el pelog en general compartiran els tambors kendang, incloent un ketipung, kendang ageng (o kendang gendhing), ciblon, kendang wayangan, i, en el gamelan més gran, un gran tambor penjant, el bedug. Els conjunts arcaics poden incloure instruments com el gangsa gambang, slento (en lloc del slentem) i el bonang panembung. Un conjunt típic inclou una cantant solista (pesinden) i un cor masculí (gerongan); en certs passatges, els cantants aplaudeixen rítmicament (keplok).